Benvolguts col.legues,
Amb aquesta carta
comence el meu caminar com a president de la nostra Societat. És
un orgull poder presidir aquesta organització composta per un col.lectiu
de metges i metgesses amb una profunda entrega a la seua feina quotidiana.
La Societat Valenciana de Neurologia s’ha caracteritzat bàsicament
per dos compromisos: la millora contínua de l’atenció
neurològica que oferim a la societat i la nostra formació
i actualització científico-tècnica.
A nivell personal no espere solucions miraculoses de les autoritats, ni
tampoc conformar-me amb el que “realment” existeix.
La majoria dels neuròlegs de la nostra comunitat han estat sempre
disposats a donar un pas endavant pels seus pacients, il.lusionats malgrat
la falta d’estímuls o la massificació de les nostres
consultes. En nombroses ocasions, les millores que hem protagonitzat en
l’assistència neurològica a la nostra comunitat es
van iniciar amb grans dosis de voluntarisme, i sense esperar la dotació
necessària per a realitzar-les. Encara en nombroses ocasions adoptem
aquesta postura, que no es basa en la ingenuïtat, sinó en
l’aposta per la millora assistencial, amb el risc que, a mitjà
plaç, en cansar-nos de l’esforç mantingut i, a vegades,
poc reconegut per les nostres autoritats, alguns companys entren en la
síndrome del “cremat”. Així i tot, és
part de l’entrega necessària per seguir millorant. El preu
del progrés té els seus costos. Tants anys de formació,
reciclatge, assistència i investigació, cadascú segons
els seus condicionaments laborals, professionals i personals, es reflexen
en el nostre gran actiu. El nostre major capital és l’humà.
A tall del què acabe d’exposar, he d’agrair a Miguel
Baquero les hores compartides en reunions i xarrades sobre la nostra Societat,
que al llarg de dos anys m’han introduït a la cuina de la nostra
junta directiva. Faig extensiva la meua felicitació a tots els
que han passat per ella en aquests anys per la seua dedicació.
El meu nou caminar comença amb la presentació en aquest
butlletí de l’estimulant projecte d’atenció
a l’epilèpsia que s’inicia a l’Hospital La Fe,
elaborat per l’epileptòleg Vicente Villanueva.
Crec que la majoria de nosaltres estarà d’acord que hi hauria
dues àrees de millora potencial en l’assistència neurològica,
que haurien de ser una prioritat per a la Societat Valenciana de Neurologia
i comptar amb el reconeixement de les autoritats sanitàries. Una
és la malaltia cerebro-vascular aguda, que representa més
del 50-60 % dels ingressos hospitalaris, i que pot beneficiar-se d’una
pràctica més avançada tant en l’ús de
la trombolisi en l’ictus isquèmic com en l’organització
d’unitats d’ictus, almenys en els centres hospitalaris de
referència. En aquest sentit ja s’han fet passos importants.
L’altre camp potencial de millora és, al meu entendre, les
epilèpsies en general i les fàrmaco-resistents en particular.
Hem de defugir protagonismes i discussions estèrils sobre la ubicació
de les unitats d’epilèpsia. Així com la SVN va fer
un pas endavant en l’atenció de les demències amb
el projecte PAIDEM, que va interessar i comprometre les autoritats sanitàries,
avui hem de continuar amb nous projectes per a les patologies més
prevalents de la nostra especialitat, que poden beneficiar-se dels progressos
de les últimes dècades. Això no significa que no
es realitza una assistència neurològica digna en aquestes
patologies, sinó que els nous temps porten amb ells nous plans
assistencials i organitzatius.
Sense pretendre abusar de la vostra paciència, desitge que en aquest
nou curs la Junta Directiva de la SVN aconseguisca promoure una acció
concertada perquè les millores desitjables i possibles seguisquen
concretant-se.
Espere, il.lusionat, poder ajudar a assolir les fites que demana tant
la nostra societat com el conjunt de neuròlegs i neuròlogues
de la SVN.
Una salutació a tots i totes.
Daniel Geffner Sclarsky
dgeffners@yahoo.es