TUMORS CEREBRALES Dr. Landete. 07/03 Què és una síndrome de hipertensió intracranial? És un conjunt de manifestacions clíniques (signes i símptomes) produits pel augment de la presió a l'interior d'un "recipient" rígid, com és l'interior del crani, la cavitat cranial. L'esmentat augment de presió pot ser degut a l'increment en: Líquid cefalorraquidi per augment en la seua producció, defecte de drenatge o obstrucció a la seua circulació (hidrocefàlies) Teixit cerebral (tumors, abscesos... Inflamació o edema (traumatismes cranio-encefálics, meningitis, encefalitis...) Sang, per ruptura de vasos (hemorràgies) o defecte de drenatge (trombosis venoses). Quines són les seues manifestacions? Maldecap, generalment de tot el cap, clàssicament major pels matins, intens i amb afectació de l'estat general. Ois i vòmits, clàssicament definits com "vòmits en escopetada", sobtats, inesperats. El signe més característic és l'edema de papila que es pot trobar explorant el fons de l'ull i que pot acompanayar-s'hi d'obscuriments visuals i d'altres alteracions de la vista. Quan a més a més hi ha somnolència, asimetries pupilars o transtorns motors, són signes d'alerta. Com es diagnostica la hipertensió endocranial? La sospita clínica es fa en funció dels simptomes L'exploració física, neurològica i l'exam del fons de l'ull. Estudis d'imagen (TAC, resonància magnètica) Pot caldre l'estudi del LCR, generalment obtingut per punció lumbar, que ens permetrà mesurar la seua presió i a més a més analitzar-lo. El tractament està basat en: Control de constants vitals i metabòlic (temperatura, tensió arterial, ions, pH, gasos...) De la causa, que en molts casos es quirúrgic (hidrocefàlies, tumors, hemorràgies...) Mesures per disminuri la inflamació.   Tumors del sistema nerviós central Són proliferacions anormals del teixit cerebral o dels seus cobertors. Representen aproximadament el 3% de tots els tumors de l'organisme. Cada any són diagnosticats 4.5 casos per cada 100.000 habitants. Als xiquets els tumors cerebrals són els més frequents de tots i es localitzen fonamentalment a la fosa posterior del crani. Els tumors més frequents són els primaris, val a dir, derivats de teixit cerebral, i suposen els dos terços del total. L'altre tereç són tumors metastàsics, vol dir, diserminacions a distància de tumors d'altres òrguens. Com se manifesten? Els signes i simptomes depenen majoritàriament de la situació del tumor i del seu tamany, i menys, comparativament, del tipus de tumor. Si el tumor és gran, o s'associa molt d'edema i produeix hipertensió intracranial, generarà una sindrome d'hipertensió intracranial. Símptomes relacionats amb la seua situació: debilitat d'un costat del cós, transtorns visuals, visió doble, transtorns del parlar, transtorns de conducta d'inici sobtat, incoordinació, dificultat per a caminar.. Algunes vegades, crisis epilèptiques. El maldecap com a símptoma aillat, llevat del cas de la sindrome d'hipertensió intracranial, és molt estrany com a forma de presentació d'un tumor cerebral. Com són diagnosticats els tumors cerebrals? Són fonamentals les dades clíniques, val a dir, els símptomes que el pacient refereix, les troballes a l'exploració neurològica practicada pel neuròleg, i també la manera com evolucionen en el temps els símptomes esmentats. En segon terme són claus les proves d'imagen (TAC o resonància magnètica) que poden completar-s'hi amb l'administració d'una substància de contrast intravenós, per incrementar la informació aportada per estes proves. Aquestes proves poden completar-s'hi també amb d'altres com l'arteriografia, l'SPECT o el PET. També es recorre a la pràctica de anàlisi i altres exploracions per descartar que hi haguen tumors en altres òrguens delcós, si existeix la sospita de que el tumor cerebral siga una metàstasi. Moltes vegades caldrà practicar una biòpsia cerebral, per pendre una mostra del teixit tumoral i poder mirar-la al microscopi, la qual cosa ens donarà la major seguretat sobre el tipus de tumor i les seues característiques. Poden tractar-se els tumors cerebrals? En la major part dels casos, el tractament d'elecció és la cirurgia, intentant resecar el màxim possible, allò que s'en diu "radical", però procurant la mínima lesió del teixit sà. La cirurgia està limitada bàsicament per la situació del tumor, sobretot si està fondo o té un accès difícil. En general, té més riscos la cirurgia sobre tumors al costat esquerre del cervell. Algunes vegades, i per reduir el tamany de certs tumors, es pot recórrer a cirurgies no tant agressives com la radiocirurgia o la cirurgia estereotàxica. Algunes vegades, a més a més, poden obtindre's beneficis utilitzant radioteràpia o quimioteràpiA Per reduir l'edema o inflamació associada, cal fer servir esteroids ocasionalment.